Projectes científics

Nacres > Què pots fer tu?

Si quan vas a la mar, ja sigui per feina o per oci, veus alguna nacra, viva o morta, i ho comparteixes, ens ajudaràs enormement a ampliar la informació que tenim sobre elles.

La informació que ens serveix és molt senzilla d’aconseguir i ens la pots aportar omplint la fitxa. La informació bàsica que necessitem és:

  1. Lloc, millor si tens la posició GPS
  2. Profunditat
  3. Per cada exemplar de nacra observat fixar-se si es troba viu, malalt, mort o mort recentment.

Això és el més important per nosaltres, per això t’agrairíem que ens facilitis una foto. RECORDA!: No has d’extreure cap exemplar, ni viu ni mort, valves soles, ni cap altre material! La nacra és una espècie protegida per la Directiva Hàbitats i es troba inclosa al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (Vulnerable).

Qualsevol altra informació addicional serà benvinguda i així poder estudiar la relació entre la mortalitat i altres factors:

  1. Dades sobre l'individu, la seva amplada màxima: petita (< 10 cm o més petit que un puny), mitjana (10-20 cm; entre puny i pam) o gran (> 20 cm o més gran que un pam obert).
  2. Temperatura l'aigua (ºC)
  3. Hàbitat a on es troba: herbeis de Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa, sorra, etc.
  4. Evidència d'impactes, com ara el fondeig d'embarcacions, emissaris, etc.

En cas que vulguis col·laborar fent seguiments de Pinna nobilis, tenim un protocol, també incorporem dades de densitat d'exemplars i altres mesures més precises en una superfície concreta, com ara un transsecte per exemple. Per a fer-ho posa’t en contacte amb el teu centre sentinella més proper o fer-nos-ho saber a l’equip científic i t’ajudarem.

COM ES DISTINGEIX UNA NACRA MORTA, D'UNA MALALTA O D’UNA VIVA?

És important distingir entre exemplars vius, que estan en bones condicions, dels malalts. Les nacres vives generalment estan mig enterrades i en posició vertical respecte al substrat. És important distingir la nacra (P. nobilis), de la nacra de roca (P. rudis), que té un aspecte més rugós, però es pot semblar molt als juvenils de la nacra (P. nobilis), que també tenen moltes espines per defensar-se dels predadors.

NACRA VIVA (EN BONES CONDICIONS) NACRA MALALTA

Autor: Xavier Mas Ferrà

Autor: Xavier Mas Ferrà
Nacra semisoterrada i dempeus, s'aprecia el teixit del mantell (part tova de l'animal a l'interior de la closca). Les valves estan obertes (per filtrar aigua) però es tanquen de manera brusca en detectar al bussejador. Només amb molt de compte es pot fer una foto amb les valves obertes, són molt espantadisses! Té el mateix aspecte que una nacra viva, però triga molt més temps a tancar-se i de vegades necessita ser tocada per tancar-se definitivament.
NACRA RECENTMENT MORTA NACRA MORTA FA TEMPS

Autor: Xavier Mas Ferrà

Autor: Laura Royo
Les nacres recentment mortes tenen l'interior de la closca neta i brillant, i la part inferior, punxeguda està neta i de color nacrat. Poden estar encara de dempeus o tombades després d’una tempesta. A vegades fins i tot els hi podem observar els filaments del bissus o restes de teixit. Valves que solen estar en posició horitzontal, recobertes (tant dins com fora) per diversos organismes incrustants.
NACRA DE ROCA O PINNA RUDIS  

Autor: Maite Vázquez Luis
 
Closca més rugosa, amb espines separades i en menor quantitat. Es pot confondre amb juvenils de P. nobilis, tot i quela closca de P. rudis és molt més consistent i dura.  

 

PROTOCOL CIENTÍFIC PER CENSAR POBLACIONS DE PINNA NOBILIS

Podeu trobar el document aquí: descarregar Censo de nacras.pdf (castellá)

En aquest seguiment més exhaustiu el que ens interessa és aconseguir:

  • Dades de densitat d'exemplars en una superfície concreta, com un transsecte per exemple de longitud i ample conegut.
  • Dades sobre la condició de l'individu (si es troba viva, malalta, morta recentment o morta de fa temps) i la mida de cada individu que es pot mesurar amb un peu de rei o anotant la seva longitud a una llibreta submergible (en forma d’”L” ).

 

Tens cap observació per enviar? Omple la fitxa! Nova observació

TENS DUBTES?

Vols saber-ne més? Apunta't a una jornada amb els caps del projecte:

Iris Hendriks
Investigadora, Responsable de projecte
IMEDEA (CSIC-UIB)
iris@imedea.uib-csic.es
Esporles, Illes Balears

Maite Vázquez Luis
Investigadora
COB-IEO
maite.vazquez@ieo.es
Palma, Illes Balears

Elvira Álvarez Pérez
Investigadora
COB-IEO
elvira.alvarez@ieo.es
Palma, Illes Balears

Salud Deudero Company
Investigadora
COB-IEO
salud.deudero@ieo.es
Palma, Illes Balears

Col·laboradors:

Marta Pérez
Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (Secció Ecologia)
Universitat de Barcelona
maperez@ub.edu
Barcelona, Catalunya

José Rafael García-March
Investigador
UCV
jr.garcia@ucv.es
Calpe, Valencia

Juan Jose Terrasa Matas
Departament de Medio Natural
Govern de les Illes Balears
jterrrasa@dgmambie.caib.es
Palma, Illes Balears

Actualitat

Mapa de les observacions

El nostre portal web web utilitza 'cookies' amb la finalitat de millorar l'experiència de l'usuari. Més informació aquí. [ Tancar ]